#F29400
2
0
205

Història

Història

Segons alguns autors el topònim Villores tindria un origen pre-àrab. Sembla evident la seua relació amb vila-ae, del llatí, que podríem traduir com mas o masia, molt present en aquestes terres, o alqueria, seguint la denominació musulmana que predomina a la zona Sud de la Província de Castelló.

Independentment dels seus orígens, que poca cosa més podem saber, entra en la història amb la conquesta cristiana: a finals de 1231, segons les últimes opinions, a l' octubre o novembre, Blasco de Alagón arribaria a aquestes terres en la seua pretensió de prendre Morella als sarraïns.

És interessant citar a Oliet Pals, que segueix una història inèdita de Carlos Gasulla de Ursino, en la seua obra magna Història de la molt Noble, Fidel, Fort i Prudent vila de Morella, a la pàgina 118:

Amb tal atorgament content va partir En Blasco de Alagon des d'Alcanyís en direcció a Morella, amb cent cavallers dels seus i molta gent del carrer: van donar primer sobre un lloc on solien els moros pasturar els seus bestiars anomenat per això el Cabañil, i avui dia es diu Villores, i per no ser de consideració es van acontentar amb prendre un refresc i van passar avanci; van arribar al poyo blanc, ara Forcall, i des d'aquí es van redreçar cap a Morella.

També és interessant posar el testimoniatge de Segura Barreda en la seua gran obra Morella i els seus Llogarets, pàgines 441-442:

El pla era arriscat, l'empresa gran, difícil el poder-ho aconseguir. No obstant això tots unànimes van assistir al projecte, i en el dia assenyalat cent cavallers i un nombre considerable de peons es van posar a les ordres del paladín de Alagón. Va sortir l'expedició, i entrant per les riberes del Bergantes va arribar a Villores al rompent de l'alba. Era aquest el lloc on els moros pasturaven el bestiar, i D. Blasco es va acontentar, en aquells dies, a prendre els caps de bestiar necessaris per esmorzar la seua host. Van passar després al Forcall i sense detenir-se van arribar a una casa de camp, propietat d'un cristià, anomenat Pedro el morellano. Seguint la seua marxa es van presentar a la vista de Morella, quan alguns sentinelles que havien quedat al castell van donar la veu d'alerta.

Una vegada assegurat tot el territori després de la conquesta, Blasc d’Alagó atorgaria Carta de poblament a Villores en algun moment entre 1232 i 1240. Aquesta Carta de poblament es va perdre en les diverses convulsions socials del s.XIX, sofrint destruccions tant l'arxiu de l'Ajuntament com el del Monestir de Sigena. Cal dir que, per referències indirectes, se sap que En Blasco va donar el Senyoriu de Villores al Monestir de monges de l'Ordre de Sant Joan de Jerusalem de Sigena, Osca, sota els furs de Terol i Extremadura, a Donya Sancha, abadessa en aquell moment.

És important assenyalar que, més o menys el que és avui en dia la Comarca dels Ports, va ser inclosa per Ramón Berenguer en al Carta de poblament concedida a Alcanyís, en 1157. El que va provocar que, fins a la mort de Blasco de Alagó, Morella, i amb ella Villores, pertanyerien al Regne d'Aragó, incorporant-se al de València, per voluntat de Jaume I, a partir de 1284.

En 1476, el Monestir va fundar un Convent associat a Xèrica, que significaria, per proximitat i comoditat, que Villores passés a dependre d'ell.

La situació jurídica de Villores enfront de Morella no està clara, encara que tots estand'acord que formava part dels llogarets de Morella, i per tant va participar en el procés d'emancipació en 1691. Finalment en 1723 seria, el Señorio, venut a la família Barroso, instaurant el marquesat de Villores.

La seua història més recent seguiria els passos dels pobles veïns, sofrint la Guerra de la Independència, i les tres Guerres Carlistes; en totes elles aportant voluntaris i desgràcies. Ja en el s. XX, a l'última Guerra Civil, no va haver-hi represàlies ni assassinats, gràcies a un exercici de responsabilitat dels veïns.

Avui en dia els marquesos, la família Cruz Selva, ja no posseeixen cap propietat, que van ser venudes al llarg del s. XIX.